Observatori de Bioètica i Dret    |    Máster en Bioética y Derecho    |    Cátedra UNESCO de Bioética    |    Revista

26 de marzo de 2008

Bienvenidos al weblog del Observatorio de Bioética y Derecho

El Observatori de Bioética i Dret de la Universidad de Barcelona tiene el placer de anunciar el lanzamiento de nuestro weblog, una herramienta online que nos permitirá comunicarnos, comentar y discutir todos los temas bioéticos que nos interesen.

Con la perspectiva flexible, pluridisciplinar y laica de siempre, esperamos constituir esta nueva herramienta en una instancia de reunión e intercambio de ideas sobre temas convergentes y actuales.

Esperamos vuestra participación e involucramiento activo en este proyecto interdisciplinar.

¡Bienvenidos a nuestro weblog!

Etiquetas: ,


Participar  |  Enviar por e-mail


Comentarios (10)

  • Escrito por Blogger Beatriz Alessio, 4/11/2008 2:09 p. m.

    Felicidades y gracias por mantenernos en contacto. Beatriz Alessio, México

     
  • Escrito por Blogger Joan Lupiáñez Porcel, 4/12/2008 4:25 p. m.

    Para los que no podemos asistir de manera habitual a los actos organizados por el OBD es una buena herramienta.
    Gracias por la iniciativa.

     
  • Escrito por Blogger CARLA, 6/18/2008 7:59 p. m.

    Hola, felicitaciones, es una buena herramienta para la participación. Quisiera saber si hay un moderador o un mecanismo de participaciòn ordenado? O es màs libre y abierto?

    Un abrazo

    CARLA CARDENAS
    ALUMNA MASTER BIOETICA Y DERECHO
    ECUADOR

     
  • Escrito por Blogger Fabiola Leyton D., 6/25/2008 9:41 a. m.

    Hola Carla: el blog tiene un moderador que administra y ordena las entradas y comentarios que se hagan. Gracias por las felicitaciones y esperamos que participéis con entusiasmo.

    Saludos,

     
  • Escrito por Blogger Germán Diestre, 7/30/2008 7:17 p. m.

    Felicidades al OBD y en especial a Fabiola Leyton.
    Tuve el placer de compartir con ella algunas clases presenciales del master.
    Ha sido un gran "fichaje" del OBD.
    Un abrazo a todos.

     
  • Escrito por Blogger Gladys Rodriguez de Bello, 10/24/2008 3:13 a. m.

    Buenas Saludos desde Venezuela.Los felicito deseamos colabora con esta iniciativa desde nuestra cátedra de BIOETICA JURIDICA en la Universidad Central de Venezuela.Saludos.Profesora G.Rodriguez de Bello

     
  • Escrito por Blogger Dalia, 11/04/2008 6:29 a. m.

    Felicitaciones, gracias por brindarnos ésta nueva oportunidad de mantenernos en contacto,
    Saludos cordiales desde México, DF.
    Dalia Méndez

     
  • Escrito por Blogger Ana Q, 2/03/2009 1:08 p. m.

    El concepto de la dignidad humana
    Ramón Valls, revista nº 5 OBD

    Opino, como el profesor Ramón Valls, que hay dos conceptos bien distintos de dignidad, en función de la concepción de libertad humana y su moral, pero no comparto que sean incompatibles del todo.
    La moral autónoma, afirma, que no depende de un derecho que no proceda de él pero “el respeto moral a todos debe pasar a sociedad políticamente organizada y a la ley jurídica para ser verdaderamente efectivos.”
    Entiendo con estas palabras que nosotros nos ponemos nuestra moral y la universalizamos “siendo solamente posible, según Kant, por medio de una relación igualitaria que enlaza (a priori) a todos los humanos entre sí en tanto sujetos libres”

    Este concepto de moral autónoma queda entonces poco claro, porque ¿Cuál es el límite en relación con todos los humanos? Y aún peor ¿Qué es igualitario? Además la política es subjetiva. Aunque, por suerte, demócrata y así pues, elegida por la mayoría, hay quien no comparte la ideología, ejerciendo su libertad. También la ley jurídica es susceptible de cambio.

    Por otra parte, el concepto de moral heterónoma, implica también libertad autónoma, la de someterse a una moral impuesta, por la naturaleza, por un dios, por lo que sea.

    Porque ¿Sobre que moral se hacen las leyes? ¿Sobre las morales autónomas de cada uno de los miembros de la sociedad o sobre los de la mayoría? Entonces podríamos decir que hay una tendencia, una moral natural, que compartimos todos. Otra cosa es, que se le quiera llamar dios, pero de haberla, la hay. Una tendencia que podríamos resumir en los derechos humanos.

    Con todo, sigo creyendo que tanto una moral como la otra son compatibles, y a efectos prácticos actúan sinérgicamente, pero quizá nos dediquemos demasiado a defender una u otra por separado en vez de buscar métodos mejores para unirlas.
    Un buen ejemplo sería la ley de objeción de conciencia, el ejercicio de la moral autónoma legislado

    14250994

     
  • Escrito por Blogger lara, 2/04/2009 11:23 a. m.

    El concepto de la dignidad humana
    Ramón Valls, revista nº 5 OBD

    És interessant començar tenint una visió retrospectiva sobre l’origen i la evolució que ha patit la paraula dignitat, perquè d’aquesta manera ens adonem que, tot i ser un tema d’actualitat que moltes vegades genera discussions morals, el concepte ha anat modificant-se al llarg de la història i ha anat prenent més o menys importància segons el període històric.

    De l’article de Ramón Valls crec que caldria remarcar l’important paper que va jugar la Il•lustració en donar un valor prioritari a la llibertat individual. Fins aleshores, no es tenia una concepció d’una llibertat individual, sinó d’una llibertat col•lectiva i subordinada a drets que derivaven d’altres persones, sovint institucions amb més poder, com l’Església o els governants. No era doncs precisament, el que avui en dia és considerat com a llibertat. Els il•lustrats però van ser capaços de fer un gir de 360º i van apostar pel naixement d’aquesta nova percepció de llibertat individual, percepció que va permetre concebre tot ésser humà com a moralment autònom des del naixement.

    Kant es pot considerar com una de les figures més representatives del moviment il•lustrat i qui va definir la llibertat com l’únic dret innat que existeix, que permet ser a tot home amo i senyor d’ell mateix i així ser moralment autònom. I és que no es pot creure en una moral heterònoma, sinó que cal veure l’existència de morals autònomes i individuals que poden acabar determinant i conformant deures a nivell col•lectiu i característics de cada cultura. Hom ha de tenir la seva pròpia moral, concebent la relació que estableix ell amb la resta de societat o comunitat a la que pertany, i sempre procurar el respecte a la llibertat i dignitat aliena. Està clar que seria una utopia considerar que tot humà serà capaç d’actuar moralment seguint aquests preceptes, per això cal una legislació que asseguri el respecte al pròxim, com ho fa per exemple la Declaració Universal dels Dret de l’Home.

    Per últim m’agradaria fer esment a les últimes paraules del catedràtic Ramón Valls, quan diu textualment “es en ella [dignidad humana] donde hay que hacer pie para desautorizar la pena de muerte o la tortura y para conceder al criminal más criminal la oportunidad y el derecho a la rehabilitación”. En efecte la dignitat humana a l’actualitat ha de servir per resoldre problemes d’aquesta gran magnitud, ja que després de tants anys de “jugar” amb aquesta paraula, potser ja va sent hora d’utilitzar-la per acabar amb les immoralitats que encara són presents avui en dia, tot i parlar-se a diari de la dignitat humana.

     
  • Escrito por Blogger NIS, 2/04/2009 8:43 p. m.

    - El concepto de dignidad humana - Ramón Valls

    En aquest article, el professor R. Valls, exposa dues concepcions del concepte de dignitat, a priori completament oposades. D’una banda, ens parla de la visió de la dignitat com a un do, inherent a l’home, però que no emana de l’home mateix, sinó de quelcom superior (diguem-li Déu), i per tant, no és a l’home a qui pertany prendre’n decisions al respecte, sinó que més aviat (jo personalment així entenc aquest punt de vista), és un dret que passa d’alguna manera a ser un deure.
    Parla també d’una altra concepció en què la dignitat s’entén com quelcom que neix del propi home, és d’ell i per a ell; i defensa, per tant, la capacitat de prendre decisions sobre allò que afecti a un mateix.
    Ens parla d’aquestes concepcions com a oposades, polaritzades; però penso que se’n poden treure punts en comú, ja que la defensa final és la mateixa: el valor d’una persona pel fet de ser-ho. Tot i així, discrepen, sobretot, en el punt que he comentat, l’origen d’aquesta “dignitat”, d’aquest valor, i d’això se’n deriven actuacions molt diferents, i suposa el principal punt de conflicte, ja que és precisament aquesta la utilitat d’aquest concepte tan abstracte: una guia moral a l’hora d’actuar, decidir, etc.
    A l’article comenta, i estic d’acord, que no ha d’estar subordinada a la política, però que sense lleis, etc., aquesta perd el seu valor.

    Crec que pretendre donar una definició global i unitària, d’aquest concepte és un error, ja que neix en cada persona, i s’entén de diferent manera.
    El problema és que aquest concepte només pren un valor real quan realment el podem aplicar (tot i defensar la seva inherència a l’home), és llavors quan entra en joc més gent, i resulta pràcticament impossible, en la societat actual, que el món romangui indiferent a les accions individuals de cadascú.
    La qüestió és: on s’ha de posar el límit per tal de no interferir en la dignitat de cadascú?

    NIS; niub 14246330

     

Participar  |  Volver  

 
© 2013 Observatori de Bioètica i Dret, Cátedra UNESCO de Bioética, Máster en Bioética y Derecho, Universitat de Barcelona