Comentarios (9)

• Escrito por  Beatriz Alessio, 4/11/2008 2:09 p. m.

  Felicidades y gracias por mantenernos en contacto. Beatriz Alessio, México

   

• Escrito por  Joan Lupiáñez Porcel, 4/12/2008 4:25 p. m.

  Para los que no podemos asistir de manera habitual a los actos organizados por el OBD es una buena herramienta.
  Gracias por la iniciativa.

   

• Escrito por  Unknown, 6/18/2008 7:59 p. m.

  Hola, felicitaciones, es una buena herramienta para la participación. Quisiera saber si hay un moderador o un mecanismo de participaciòn ordenado? O es màs libre y abierto?
  
  Un abrazo
  
  CARLA CARDENAS
  ALUMNA MASTER BIOETICA Y DERECHO
  ECUADOR

   

• Escrito por  Fabiola Leyton D., 6/25/2008 9:41 a. m.

  Hola Carla: el blog tiene un moderador que administra y ordena las entradas y comentarios que se hagan. Gracias por las felicitaciones y esperamos que participéis con entusiasmo.
  
  Saludos,

   

• Escrito por  Germán Diestre, 7/30/2008 7:17 p. m.

  Felicidades al OBD y en especial a Fabiola Leyton.
  Tuve el placer de compartir con ella algunas clases presenciales del master.
  Ha sido un gran "fichaje" del OBD.
  Un abrazo a todos.

   

• Escrito por  CEP, 10/24/2008 3:13 a. m.

  Buenas Saludos desde Venezuela.Los felicito deseamos colabora con esta iniciativa desde nuestra cátedra de BIOETICA JURIDICA en la Universidad Central de Venezuela.Saludos.Profesora G.Rodriguez de Bello

   

• Escrito por  Unknown, 11/04/2008 6:29 a. m.

  Felicitaciones, gracias por brindarnos ésta nueva oportunidad de mantenernos en contacto,
  Saludos cordiales desde México, DF.
  Dalia Méndez

   

• Escrito por  Unknown, 2/04/2009 11:23 a. m.

  El concepto de la dignidad humana
  Ramón Valls, revista nº 5 OBD
  
  És interessant començar tenint una visió retrospectiva sobre l’origen i la evolució que ha patit la paraula dignitat, perquè d’aquesta manera ens adonem que, tot i ser un tema d’actualitat que moltes vegades genera discussions morals, el concepte ha anat modificant-se al llarg de la història i ha anat prenent més o menys importància segons el període històric.
  
  De l’article de Ramón Valls crec que caldria remarcar l’important paper que va jugar la Il•lustració en donar un valor prioritari a la llibertat individual. Fins aleshores, no es tenia una concepció d’una llibertat individual, sinó d’una llibertat col•lectiva i subordinada a drets que derivaven d’altres persones, sovint institucions amb més poder, com l’Església o els governants. No era doncs precisament, el que avui en dia és considerat com a llibertat. Els il•lustrats però van ser capaços de fer un gir de 360º i van apostar pel naixement d’aquesta nova percepció de llibertat individual, percepció que va permetre concebre tot ésser humà com a moralment autònom des del naixement.
  
  Kant es pot considerar com una de les figures més representatives del moviment il•lustrat i qui va definir la llibertat com l’únic dret innat que existeix, que permet ser a tot home amo i senyor d’ell mateix i així ser moralment autònom. I és que no es pot creure en una moral heterònoma, sinó que cal veure l’existència de morals autònomes i individuals que poden acabar determinant i conformant deures a nivell col•lectiu i característics de cada cultura. Hom ha de tenir la seva pròpia moral, concebent la relació que estableix ell amb la resta de societat o comunitat a la que pertany, i sempre procurar el respecte a la llibertat i dignitat aliena. Està clar que seria una utopia considerar que tot humà serà capaç d’actuar moralment seguint aquests preceptes, per això cal una legislació que asseguri el respecte al pròxim, com ho fa per exemple la Declaració Universal dels Dret de l’Home.
  
  Per últim m’agradaria fer esment a les últimes paraules del catedràtic Ramón Valls, quan diu textualment “es en ella [dignidad humana] donde hay que hacer pie para desautorizar la pena de muerte o la tortura y para conceder al criminal más criminal la oportunidad y el derecho a la rehabilitación”. En efecte la dignitat humana a l’actualitat ha de servir per resoldre problemes d’aquesta gran magnitud, ja que després de tants anys de “jugar” amb aquesta paraula, potser ja va sent hora d’utilitzar-la per acabar amb les immoralitats que encara són presents avui en dia, tot i parlar-se a diari de la dignitat humana.

   

• Escrito por  NIS, 2/04/2009 8:43 p. m.

  - El concepto de dignidad humana - Ramón Valls
  
  En aquest article, el professor R. Valls, exposa dues concepcions del concepte de dignitat, a priori completament oposades. D’una banda, ens parla de la visió de la dignitat com a un do, inherent a l’home, però que no emana de l’home mateix, sinó de quelcom superior (diguem-li Déu), i per tant, no és a l’home a qui pertany prendre’n decisions al respecte, sinó que més aviat (jo personalment així entenc aquest punt de vista), és un dret que passa d’alguna manera a ser un deure.
  Parla també d’una altra concepció en què la dignitat s’entén com quelcom que neix del propi home, és d’ell i per a ell; i defensa, per tant, la capacitat de prendre decisions sobre allò que afecti a un mateix.
  Ens parla d’aquestes concepcions com a oposades, polaritzades; però penso que se’n poden treure punts en comú, ja que la defensa final és la mateixa: el valor d’una persona pel fet de ser-ho. Tot i així, discrepen, sobretot, en el punt que he comentat, l’origen d’aquesta “dignitat”, d’aquest valor, i d’això se’n deriven actuacions molt diferents, i suposa el principal punt de conflicte, ja que és precisament aquesta la utilitat d’aquest concepte tan abstracte: una guia moral a l’hora d’actuar, decidir, etc.
  A l’article comenta, i estic d’acord, que no ha d’estar subordinada a la política, però que sense lleis, etc., aquesta perd el seu valor.
  
  Crec que pretendre donar una definició global i unitària, d’aquest concepte és un error, ja que neix en cada persona, i s’entén de diferent manera.
  El problema és que aquest concepte només pren un valor real quan realment el podem aplicar (tot i defensar la seva inherència a l’home), és llavors quan entra en joc més gent, i resulta pràcticament impossible, en la societat actual, que el món romangui indiferent a les accions individuals de cadascú.
  La qüestió és: on s’ha de posar el límit per tal de no interferir en la dignitat de cadascú?
  
  NIS; niub 14246330

   

Participar  |  Volver